Sons, ritmes i ciberespai
No hay cosa que guste más a los músicos de jazz que hacer referencia a su propio nombre para titular temas o discos. Sin sacar conclusiones socio-emocionales de ningún tipo, solo exponiendo la curiosa necesidad de mostrarse objeto y sujeto del acto creativo de estos artistas, he elaborado una lista con 50 ejemplos, entre temas y discos de autoría propia (se excluyen por lo tanto álbumes recopilatorios y otros tributos ajenos…). Seguramente hay casos discutibles y otros que no están. Se aceptan sugerencias.
Feliu Ribera
Ferran Carceller
Jose Vicente Espinosa
Marcel Pascual
Omphalo Centric Lecture – Nigel Westlake
Nagoya Marimbas – Steve Reich
Musique de Table – Thierry de Mey
Drumming (part 1) – Steve Reich
Sala Albéniz
Av. Albéniz, nº 8
Tiana
Com gairebé en totes les obres mestres artístiques, en el disc Ok Computer, que Radiohead va publicar al 1998, hi ha un equilibri gairebé perfecte entre forma i relacions estructurals de cada peça i de tot el disc en general, aspectes tècnics intrumentals o de producció, creativitat i risc estètic, compenetració de tradició i contemporanietat,etc. És a dir, una coherència global que el defineix com tants cops s’ha definit fins aquest moment, no cal tornar-ho a repetir.
Però el que m’agradaria ara és mostrar una faceta una mica més personal, subjectiva i íntima, que cadascú ha tingut que trobar en l’escolta d’aquest disc, per relacionar-s’hi d’una manera gairebé única, o en tot cas, és el que m’ha passat a mi. Em proposo, tot clicant, el següent enllaç, d’escollir 10 moments, instants o detalls que d’alguna manera sempre els esperes, ja que els coneixes, però mai et canses d’escoltar i sempre et continuen sorprenent i emocionant, per més concrets que puguin semblar.
Aquí teniu algunes fotografies del concert de T-Boy a Party al parc de Can Mascaró de Tiana, realitzat el dia 12 de setembre de 2009.
El grup està format per Diego a la guitarra, Leo al baix, Feliu a la bateria, Oscar a la percussió, Tania a la veu i Marcel al vibràfon.
Gairebé obsessionat per la meva presència en el ciberespai, estreno un nou lloc, més internacional i amb un disseny més cool, on poder escoltar-me.
El material, la matèria, l’element, comença a trontollar lleugerament, prenent el bateg de les profunditats anacròniques i gairebé increïbles que el company empeny. Es precipiten, arrossegant-se en les més sensorials percepcions, tots els desitjos, plaers, frustracions, pors i dubtes. Cada cop més, tot sembla inevitable, irreconstruible i no es pot fer marxa enrere. Els cors, indecisos, es pregunten sobre el sentit de tot plegat, la pell comença a fondre’s amb l’aire, ballant al mateix pols que els timpans. El món i les persones comencen a convertir-se únicament en so. I de repent, una porció d’instant, de buit, de blanc, de res. L’univers, ara unificat en un sol lloc i moment, respira i absorveix la consciència del context. I esdevé l’explosió. El metall brillant, rodó i poderós retorna la consciència de l’existència a tot i tothom. El cop germinal crea de nou al món, els colors apareixen, inquiets, en tots els racons imaginats, els sentits aprenen de nou a relacionar-se, ens enamorem, viatjem, coneixem, i som capaços de pensar l’impensable i de fer l’impossible. Més tard, el so es va calmant, el tam recula feliçment, tornem a situar-nos, a definir-nos i a configurar el que som i el que ens envolta; però coneixent ara com d’inmens pot ser el teu gest.
