Quinto Bolero de Fuego Remix

de fet, és una prova del reproductor, que ho disfruteu!

El Vibràfon, el gran oblidat del jazz o instrument capital?

Cada època o context històric cultural té els seus propis instruments artístics i recursos tècnics. Podem posar el cas de la tècnica del fresc en l’edat mitjana, l’acer en les construccions del segle XIX o els ordinadors en l’art digital de finals del segle XX. En el cas de la música, l’instrument musical passa a ser un d’aquests aspectes tecnològics característics causants i resultants del mateix procés artístic. Així, trobem casos com els instruments de corda fregada en el barroc del detallisme, el piano en el romanticisme de la  envergadura de les passions, o la percussió en el segle XX de l’experimentació de noves sonoritats. Són, per dir-ho d’alguna manera, els instruments preferits, els que simbolitzen les aspiracions de cada temps mitjançant les eïnes de que es disposa en cada moment.

Si ens fixem especialment en el cas del jazz, un estil que pertany en la seva totalitat al segle XX, i que ha servit de germen de moltíssimes derivacions musicals tant en la música popular com en la de tradició més acadèmica, també podem intentar definir, encara que sigui d’una forma un pel vaga, quins son aquells instruments principals que han sigut bandera del que representa la música de cada moment. Podem dir que en les primeres etapes del jazz, desde els pioners estils de New Orleans dels anys 1910-20 fins la era del swing dels anys 30 els instruments de vent metall com la trompeta o el trombó i el clarinet van ser dels més importants; que la guitarra va ser cabdal en el blues; que durant el be-bop dels 40 el saxo va representar la modernitat i que aquest es va ampliar a a la complexitat del piano en el hard-bob, jazz cool o el jazz premodal, de la decada dels 50 i 60. En la decada dels 70 i 80 la fusió i les noves búsquedes van aportar nous instruments talismans com els sintetitzadors o el baix elèctric; i que a partir dels anys noranta fins l’actualitat, l’us de la música quasi totalment o completament electrònica o l’experimentació amb sonoritats històricament o teòricament allunyades del jazz com poden ser l’acordeó, l’arpa o l’steel drum ha simbolitzat la modernitat de la música.

No cal oblidar també que a part d’aquesta correspondència d’instruments insignia i èpoques, també hi ha hagut instruments que tot i no ser bandera de res en concret o passar en un segon pla segons l’estil, sempre han estat allà, d’alguna manera o altre, i que en el fons, han sigut cabdals i imprescindibles. Dintre aquesta categoria podem parlar de la bateria i el contrabaix, o els ja nombrats trompeta i piano. Però, ens oblidem d’algun? I el vibràfon? Ha sigut un instrument cabdal en la història del jazz? Representa algun moment artístic en concret? O, com intentaré explicar en aquest artícle, sempre ha estat, ja que ha nascut amb el jazz, ha passat per totes les èpoques i estils, però no ha acabat mai de ser concebut com un instrument indispensable, és a dir inoblidable?

10 moments d’Ok Computer

Com gairebé en totes les obres mestres artístiques, en el disc Ok Computer, que Radiohead va publicar al 1998, hi ha un equilibri gairebé perfecte entre forma i relacions estructurals de cada peça i de tot el disc en general, aspectes tècnics intrumentals o de producció, creativitat i risc estètic, compenetració de tradició i contemporanietat,etc. És a dir, una coherència global que el defineix com tants cops s’ha definit fins aquest moment, no cal tornar-ho a repetir.

 

Però el que m’agradaria ara és mostrar una faceta una mica més personal, subjectiva i íntima, que cadascú ha tingut que trobar en l’escolta d’aquest disc, per relacionar-s’hi d’una manera gairebé única, o en tot cas, és el que m’ha passat a mi. Em proposo, tot clicant, el següent enllaç, d’escollir 10 moments, instants o detalls que d’alguna manera sempre els esperes, ja que els coneixes, però mai et canses d’escoltar i sempre et continuen sorprenent i emocionant, per més concrets que puguin semblar.

 

T-Boy a Party a Tiana

Aquí teniu algunes fotografies del concert de T-Boy a Party al parc de Can Mascaró de Tiana, realitzat el dia 12 de setembre de 2009.

El grup està format per Diego a la guitarra, Leo al baix, Feliu a la bateria, Oscar a la percussió, Tania a la veu i Marcel al vibràfon.

Moper on Virb.com

Gairebé obsessionat per la meva presència en el ciberespai, estreno un nou lloc, més internacional i amb un disseny més cool, on poder escoltar-me.

http://www.virb.com/moper

Carmina Burana nº25, compàs 1, “el cop”

El material, la matèria, l’element, comença a trontollar lleugerament, prenent el bateg de les profunditats anacròniques i gairebé increïbles que el company empeny. Es precipiten, arrossegant-se en les més sensorials percepcions, tots els desitjos, plaers, frustracions, pors i dubtes. Cada cop més, tot sembla inevitable, irreconstruible i no es pot fer marxa enrere. Els cors, indecisos, es pregunten sobre el sentit de tot plegat, la pell comença a fondre’s amb l’aire, ballant al mateix pols que els timpans. El món i les persones comencen a convertir-se únicament en so. I de repent, una porció d’instant, de buit, de blanc, de res. L’univers, ara unificat en un sol lloc i moment, respira i absorveix la consciència del context. I esdevé l’explosió. El metall brillant, rodó i poderós retorna la consciència de l’existència a tot i tothom. El cop germinal crea de nou al món, els colors apareixen, inquiets, en tots els racons imaginats, els sentits aprenen de nou a relacionar-se, ens enamorem, viatjem, coneixem, i som capaços de pensar l’impensable i de fer l’impossible. Més tard, el so es va calmant, el tam recula feliçment, tornem a situar-nos, a definir-nos i a configurar el que som i el que ens envolta; però coneixent ara com d’inmens pot ser el teu gest.

Big Ideas: Don’t get any by James Houston (Nude by Radiohead)

Aquesta perla l’ha creada James Houston, estudiant de comunicació visual de Glasgow com a projecte final de carrera, basant-se en la cançó Nude, una de les més belles de l’últim disc dels d’Oxford, In Rainbows. I ho ha fet tot a partir de hardware i material informàtic divers i prehistòric.

Fotos Nits de Música al Jardí Lola Anglada de Tiana

tocant el vibràfon

 

tocant també el vibràfon

 

Fotos de la Simfònica de l’Esmuc

tocant els timbals barrocs a la Simfonia nº 101 de Haydn

Una part de la secció de percussió en la 5a de Shostakovitx (atenció a la meva cara de patiment!)

tocant la caixa en la 5a de Shostakovitx

Concert Percussió Solo-Nits de Música al Jardí Lola Anglada

Dijous 17 de juliol a les 22 h

Concert de Percussió Contemporània

en la segona part desprès d’una primera dedicada al repertori romàntic per a piano i violoncel a càrrec del Duo Dinàmiques

Nits de Música als jardins Lola Anglada

Plaça de la Vila de Tiana

entrada gratuïta

programa

Programa IIa part “Percussió solo”

The Gods of Rythm. N. J. Zickovic (Djembé i veu)

Blues for Gilbert. Mark Glenworth (vibràfon)

Rebonds B. I. Xenakis (multipercussió)

Mournig Dove Sonet. C. Deane (vibràfon)

Side by Side. M. Kitazume (multipercussió)

La manicura Moral. M. Pascual (vibràfon i electrònica)