Sons, ritmes i ciberespai
Aquí teniu algunes fotografies del concert de T-Boy a Party al parc de Can Mascaró de Tiana, realitzat el dia 12 de setembre de 2009.
El grup està format per Diego a la guitarra, Leo al baix, Feliu a la bateria, Oscar a la percussió, Tania a la veu i Marcel al vibràfon.
Gairebé obsessionat per la meva presència en el ciberespai, estreno un nou lloc, més internacional i amb un disseny més cool, on poder escoltar-me.
El material, la matèria, l’element, comença a trontollar lleugerament, prenent el bateg de les profunditats anacròniques i gairebé increïbles que el company empeny. Es precipiten, arrossegant-se en les més sensorials percepcions, tots els desitjos, plaers, frustracions, pors i dubtes. Cada cop més, tot sembla inevitable, irreconstruible i no es pot fer marxa enrere. Els cors, indecisos, es pregunten sobre el sentit de tot plegat, la pell comença a fondre’s amb l’aire, ballant al mateix pols que els timpans. El món i les persones comencen a convertir-se únicament en so. I de repent, una porció d’instant, de buit, de blanc, de res. L’univers, ara unificat en un sol lloc i moment, respira i absorveix la consciència del context. I esdevé l’explosió. El metall brillant, rodó i poderós retorna la consciència de l’existència a tot i tothom. El cop germinal crea de nou al món, els colors apareixen, inquiets, en tots els racons imaginats, els sentits aprenen de nou a relacionar-se, ens enamorem, viatjem, coneixem, i som capaços de pensar l’impensable i de fer l’impossible. Més tard, el so es va calmant, el tam recula feliçment, tornem a situar-nos, a definir-nos i a configurar el que som i el que ens envolta; però coneixent ara com d’inmens pot ser el teu gest.
Aquesta perla l’ha creada James Houston, estudiant de comunicació visual de Glasgow com a projecte final de carrera, basant-se en la cançó Nude, una de les més belles de l’últim disc dels d’Oxford, In Rainbows. I ho ha fet tot a partir de hardware i material informàtic divers i prehistòric.
Continua llegint ‘Big Ideas: Don’t get any by James Houston (Nude by Radiohead)’
Aquí intento fer una relació de totes o gairebé totes les músiques que han sigut importants, m’han influit o d’alguna manera han format part de la meva vida. El tamany va en funció de la importància i la situació en funció de la seva relació amb els seus voltants.
En el fons, res del que puguis pensar que canviarà el món ho farà. La importància de les decisions és variable, i res transformarà del tot el moment. Nomès una ingènua però distanciada visió de les coses ho podrà solucionar tot. Al final, l’amor i totes les altres grans questions no són tan crucials com ens les venen, i hem buscar-les com si d’un somni es tractés, gaudint de la fragilitat de la realitat i assaborint el plaer d’un negit feliç. Únicament la melodia insistent que sentim cada nit i la seva profunda incontinència, ens podrà mostrar com de bonica és l’existència.
El nou heroi-geni musical de la era youtube.
Poster, al cap i a la fi, nomès soc un músic. Potser únicament la música m’acompanyarà. Les hores davant les notes, diaries, omnipresents, em fan. Encadeno les freqüències amb gràcia, buscant l’escència de l’art i trobant a la vegada l’energia que em viu, sense saber del tot si tot té algún sentit.
Radiohead torna a sorprendre. Ho fa ara per dos vies, la musical i la social. D’una banda la revolució que ha significat que un grup de la seva fama i el seu prestigi decideixi posar a disposició la descarga del seu nou disc de forma gratuïta (amb el preu de la voluntat) a través de la pàgina oficial del grup, ha col·locat Radiohead en la vanguàrdia de l’ús d’internet com a mitjà de comunicació i de difusió. De l’altra el disc In Rainbows significa una nova reflexió sobre ells mateixos, el món i la música.
Hola a tots!
Us presento el meu nou blog. Un espai on intentaré mostrar d’una banda qui soc i que faig, i de l’altra intercanviar opinions, idees o pensaments amb qui vulgui donar un tomb per aquí.
Espero que us agradi!
Marcel
